ENTREVISTA DE WWW.ALCOIDIGITAL.ES A VIBIMAR

(FRAGMENTO DE LA ENTREVISTA)

AD. Vicent, parlem del teu llibre, què trobem en obrir les primeres pàgines?
El primer que el lector es troba és el pròleg d′Adriàn Espí sobre el llibre, després aquest està dividit en etapes històriques des de la Prehistòria al segle XX, tancant-se amb una vinyeta sobre el futur. En total són 51 vinyetes d′humor amb una nota històrica baix que explica el fet del que tracta la vinyeta.

- Es tracta d’un resum de la història d’Alcoi en clau d’humor, tal i com llegim al teu blog. Què és el que destaca de la història local?
La força que ha tingut sempre per a fer front a les adversitats, sempre que ha caigut s′ha alçat i ha tirat cap endavant. Espere que siga així també ara que està prou fotut, i una bona empenta potser la obertura al exterior amb l’autovia que desfarà el tap comercial que la ciutat ha patit durant tants anys. També destaque la singularitat de la nostra història, amb una senya d′identitat molt rica i peculiar a la volta.

- Realment la teua idea no era la publicació d’aquest llibre, ha sigut un regal, n’estàs content?
Aquest era un projecte paralitzat. Les vinyetes que formen el llibre es van publicar al periòdic Ciudad al llarg de l′estiu de 2005 i després en un principi tenia pensat publicar-ho, però el projecte no es va materialitzar. Però el meu sogre, José Real i la meua sogra, Carmen Miralles, amb la col·laboració del seu amic Suso Jover, de l′impremta Hispania, el van fer realitat i el van donar a la meua boda com regal del padrí. Va ser un regal increïble i molt emotiu que em va agafar totalment per sorpresa, ja que la meua dona, Sílvia, va agafar els originals de les vinyetes sense que em donarà compte.

- Des de quan et dediques a fer humor gràfic?
Sempre m′ha agradat molt dibuixar, des de ben xicotet, però en quant al humor gràfic em dedique des de mesos abans de començar a publicar a l′estiu de 2005 les vinyetes que formen part del llibre.

- Quasi sempre traus Alcoi en les teues vinyetes, per què?
En principi és el tema que tinc més a l′abast i el que més conec, també és una via molt directa de qüestionar algunes de les coses que es fan a la ciutat que no em pareixen correctes des de el meu punt de vista.